<?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	>

	<channel>
		<title>Clubdecuines.cat: Clubdecuines.cat: receptes de rsampere (Ricard Sampere )</title>
		<atom:link href="http://www.clubdecuines.cat/feed/rss2/usuari" rel="self" type="application/rss+xml" />
		<link>http://www.clubdecuines.cat/usuari</link>
		<description>Les millors receptes de TV3, Catalunya Ràdio i dels usuaris</description>
		<pubDate></pubDate>
		<language>ca-ES</language>
		<image>
			<title>Logo 3 Delícies</title>
			<url>http://www.clubdecuines.cat/img/logo_3_delicies.png</url>
			<link>http://www.clubdecuines.cat</link>
			<description>3 Delícies</description>
		</image>

		
				<item>
					<title>Cargols de punxes com els del Passadís d'en Pep</title>
					<link>http://www.clubdecuines.cat/recepta/cargols-de-punxes-com-els-del-passadis-d-en-pep/6115</link>
					<comments>http://www.clubdecuines.cat/recepta/cargols-de-punxes-com-els-del-passadis-d-en-pep/6115#escriu_comentari</comments>
					<pubDate>2010-07-10 12:25:07</pubDate>
					<dc:creator>rsampere</dc:creator>
					<guid isPermaLink="false">http://www.clubdecuines.cat/recepta/cargols-de-punxes-com-els-del-passadis-d-en-pep/6115</guid>
					<description><![CDATA[Avui publicaré una recepta que no he aconseguit que em surti del tot satisfactòria, més que res amb la idea de rebre suggeriments de la vostra part per millorar-la.<br />
<br />
M'agraden molt els cargols de punxes. Comprats vius, bullits uns 20/25min amb aigua salada amb unes fulles de llorer, alguns grans de pebre i un raig de conyac. I ja estan fets. Es deixen refredar (millor tallar la cocció amb aigua i gel) i es serveixen acompanyats d'una senzilla vinagreta.<br />
<br />
Però al Passadís d'en Pep (restaurant força reconegut) els presenten semi-enterrats en sal gruixuda i molt bons. Vaig intentar repetir la recepta, amb menys temps d'ebullició i posant a continuació els cargols semi-enterrats en sal gruixuda que ja feia estona tenia al forn... Un raig d'oli a dins i una mica de pebre mòlt... 5 minutes de forn i a servir.<br />
<br />
Van quedar bé, però no al nivell que els ofereixen allà. Algú té algun suggeriment?]]></description>
					<content:encoded><![CDATA[<div class='left separa'><li>Cargols de punxes</li><li>Sal</li></div><div class='right'><li>Llorer</li><li>Pebre</li></div>]]></content:encoded>
					<enclosure type="image/jpeg" length="1000" url="http://www.clubdecuines.cat/media/fotos/20100710/minithumb_cargolspunxes.jpg"/>
				</item>
				<item>
					<title>Esqueixada -una més-</title>
					<link>http://www.clubdecuines.cat/recepta/esqueixada-una-mes-/6050</link>
					<comments>http://www.clubdecuines.cat/recepta/esqueixada-una-mes-/6050#escriu_comentari</comments>
					<pubDate>2010-06-17 23:58:50</pubDate>
					<dc:creator>rsampere</dc:creator>
					<guid isPermaLink="false">http://www.clubdecuines.cat/recepta/esqueixada-una-mes-/6050</guid>
					<description><![CDATA[Aquest plat no arriba ni a recepta, doncs es limita a "apilar" ingredients... :))) Però el vaig preparar  i ens va agradar força. Però és que a sobre l'he copiat -o, millor dit, m'he inspirat- en el blog del meu apreciat Oscar, "starbase", que té un dels blogs gastronòmics més divertits:<br />
<br />
http://www.decuina.net<br />
<br />
Remullem el bacallà i l'esqueixem a trossets petis.<br />
<br />
Tallem les mongetes a trossos i les fem al vapor amb cocció curta perquè quedin "al dente". Ja sabeu que no soc massa amant de la verdura "bullideta".<br />
<br />
Tallem els tomàquets i la ceba tendra a dauets.<br />
<br />
I ho barregem tot amb el ximi-xurri, l'oli i el pebre. En funció del punt de sal del bacallà, salarem o no. Ho deixem a la nevera i ja està a punt de servir.<br />
<br />
NOTES: No deixa de ser una amanida amb esqueixada, però és fresca per l'estiu. <br />
<br />
El ximi-xurri, tot i el nom exòtic argentí, està comprat al súper i és de la casa d'espècies Montsant. S'utilitza habitualment  per preparar la salsa del mateix nom, que acompanya el conegut “asado de tira” argentí.<br />
<br />
]]></description>
					<content:encoded><![CDATA[<div class='left separa'><li>250 grs. de bacallà dessalat</li><li>200 grs. de mongeta perona</li><li>tomàquets vermells</li><li>ceba tendra</li></div><div class='right'><li>2 cullerades de pols de Ximi-Xurri</li><li>Olives negres</li><li>Sal, oli i pebre</li></div>]]></content:encoded>
					<enclosure type="image/jpeg" length="1000" url="http://www.clubdecuines.cat/media/fotos/20100617/minithumb_esqueixada.jpg"/>
				</item>
				<item>
					<title>Salmó marinat a l'estil Harry's Bar</title>
					<link>http://www.clubdecuines.cat/recepta/salmo-marinat-a-l-estil-harry-s-bar/6026</link>
					<comments>http://www.clubdecuines.cat/recepta/salmo-marinat-a-l-estil-harry-s-bar/6026#escriu_comentari</comments>
					<pubDate>2010-06-10 23:26:31</pubDate>
					<dc:creator>rsampere</dc:creator>
					<guid isPermaLink="false">http://www.clubdecuines.cat/recepta/salmo-marinat-a-l-estil-harry-s-bar/6026</guid>
					<description><![CDATA[Ara que s'apropa la calor, torno a publicar, modificada, la recepta habitual que utilitzo per marinar salmó. Hi ha un munt de maneres de fer-ho i aquesta la vaig aprendre del llibre "Harry’s Bar Cookbook", el reconegut restaurant de Venècia. Si la proveu, veureu que val la pena. A la darrera edició del sopar del Club Gastronòmic la vaig tornar a fer i va ser un èxit. La recomano especialment.<br />
<br />
Necessitem salmó de bona mida desespinat i en trossos grans. Indicarem que ens obrin un salmó o mig salmó de manera longitudinal, aprofitant per treure l'espina. I de cada meitat del salmó en farem trossos d'uns 10cm d'amplada. Si podem triar, ho farem amb els més gruixuts.<br />
<br />
Barrejar els ingredients de la marinada, fins que el sucre i la sal es dissolguin al màxim. Posar-los en un recipient gran i adequat per contenir el salmó. Posarem els trossos de salmó amb la pell cap amunt, en la marinada, tapant amb plàstic transparent.<br />
<br />
Cada 12 hores, donarem la volta als talls, fins un total de 48h (*). Al final, separarem el salmó de la marinada i ja el tenim a punt per guardar de nou en el frigorífic o servir-lo ja, tallant-lo en fines làmines.<br />
<br />
Quan el tallem, podem descartar els trossos més superficials, que han quedat més “cremats” per la marinada. Posarem els talls (procurant que sigui el més fins possible) en plats o safates i els amanirem amb oli de bona qualitat i pebre molt, al gust de cadascú. Millor deixar-los una estona amb l'oli abans de servir. Es pot menjar amb torradetes o amanida.<br />
<br />
El salmó marinat aguanta al frigorífic una setmana llarga i, per tant, podem ser generosos en les quantitats.<br />
<br />
NOTES. La primera vegada que es prepara, dona la sensació que 150 gr de sal són massa, de fet no es dissol tota, però de veritat que queda bé així.<br />
<br />
(*)Si les "supremes" de salmó no són massa gruixudes, podem reduir les 48h a 36h.]]></description>
					<content:encoded><![CDATA[<div class='left separa'><li>1 kg de salmó ja sense espines i net</li><li>250cc de suc de llimona (8-10 llimones)</li><li>4 cullerades de cafè de sucre</li><li>150g de sal</li><li>12 grans de pebre</li><li>2/3 grans d’all aixafats</li><li>3 branquetes de romaní</li><li>3 branquetes de farigola</li><li>2 fulles de llorer</li></div><div class='right'></div>]]></content:encoded>
					<enclosure type="image/jpeg" length="1000" url="http://www.clubdecuines.cat/media/fotos/20100610/minithumb_Salmo.jpg"/>
				</item>
				<item>
					<title>Txangurro (bou de mar)</title>
					<link>http://www.clubdecuines.cat/recepta/txangurro-bou-de-mar-/6007</link>
					<comments>http://www.clubdecuines.cat/recepta/txangurro-bou-de-mar-/6007#escriu_comentari</comments>
					<pubDate>2010-06-06 22:35:20</pubDate>
					<dc:creator>rsampere</dc:creator>
					<guid isPermaLink="false">http://www.clubdecuines.cat/recepta/txangurro-bou-de-mar-/6007</guid>
					<description><![CDATA[Cap de setmana a Cambrils, força complet gastronòmicament, tant a nivell de restaurant com de cuina "a casa". La recepta que publico, la vaig veure fa no massa temps al blog: http://cuinetes-carme.blogspot.com/ que segueixo habitualment. I em vaig marcar com objectiu provar-la.<br />
<br />
Treballant a la cuina a mitges amb la Marta (que sinó ho dic em guanyo el merescut comentari) vàrem apropar-nos al viver per adquirir un bou de mar ben viu de quasi un kg... Li mancava una pinça, però per aquesta recepta no era greu. El procés va ser:<br />
<br />
1. Posar el bou de mar viu amb aigua freda amb molta sal, portar-ho a ebullició i treure’l després de 10-12 minuts de bullir. És bo posar llorer i algun clau a l’aigua.<br />
<br />
2. Submergir-lo amb aigua freda amb gel per tallar la cocció.<br />
<br />
3. Buidar-lo amb paciència per reservar tota la carn que esmicolarem.<br />
<br />
4. Preparar un sofregit que començarem amb ceba i hi anirem afegint, progressivament, a mesura que es cogui: daus d'albergínia, un porro tallat ben fi i, finalment, tomàquet a daus, del qual n'hem tret la pell i les llavors. Podem posar una mica de sucre.<br />
<br />
5. Quan el sofregit està al punt, hi barregem la carn del bou, salpebrem, remenem, deixem fer una mica i, finalment, flamegem amb whisky.<br />
<br />
6. Posem la barreja en una safata per al forn (o en la mateixa closca), una mica de farina de galeta per sobre i posem a gratinar<br />
<br />
<br />
NOTES: En la recepta que vaig veure al blog de la Carme, enlloc d’albergínia posava pastanaga i al final una mica de salsa americana, com a principals diferències.<br />
<br />
Com podeu veure a la foto, vàrem posar-ho al forn amb una safata. La closca, només va servir com decoració per a la foto.]]></description>
					<content:encoded><![CDATA[<div class='left separa'><li>Bou de mar</li><li>Ceba</li><li>Porro</li><li>Tomàquet</li><li>Albergínia</li></div><div class='right'><li>Sal, oli, pebre i sucre</li><li>Llorer</li><li>Whisky</li></div>]]></content:encoded>
					<enclosure type="image/jpeg" length="1000" url="http://www.clubdecuines.cat/media/fotos/20100606/minithumb_txangurro.jpg"/>
				</item>
				<item>
					<title>Suquet de peix</title>
					<link>http://www.clubdecuines.cat/recepta/suquet-de-peix/6000</link>
					<comments>http://www.clubdecuines.cat/recepta/suquet-de-peix/6000#escriu_comentari</comments>
					<pubDate>2010-06-03 22:28:37</pubDate>
					<dc:creator>rsampere</dc:creator>
					<guid isPermaLink="false">http://www.clubdecuines.cat/recepta/suquet-de-peix/6000</guid>
					<description><![CDATA[Aquest plat el vam fer (en equip) al darrer sopar del Club Gastronòmic del mes de maig. Vam fer-lo amb el que vam trobar al mercat aquell dia (que no era bon dia per peix) i també amb la limitació econòmica que sempre ens marquem en aquests sopars. No poso quantitats...<br />
<br />
1.- Preparar el fumet. En el nostre cas, el vam fer amb ceba, pastanaga, porro, api i els caps de rap. Aquell dia no vam aconseguir peix de roca per fer-lo. Però és recomanable per fer el fumet.<br />
<br />
2.- En una cassola ampla, fregim les rodanxes de rap prèviament enfarinat i el reservem. També hi passem i reservem les gambes.<br />
<br />
3.- A continuació, posem la ceba tallada a daurar. Quan ja agafa color, hi posem els daus de tomàquet que ja tindrem pelats i sense llavors. Després, les patates, trencades a trossos. Les deixem un moment i afegim el vi blanc deixant que redueixi. <br />
<br />
4.- Posem el fumet i quan arrenqui el bull, abaixem el foc de manera que les patates vagin fent-se. Quan les patates estan quasi a punt, hi posem els talls de peix, les gambes i les cloïsses que ja tindrem obertes i ho deixem uns minuts, afegint la picada i en uns moments... al plat.<br />
<br />
NOTES: <br />
<br />
La picada la vam fer amb grans d'all, julivert, oli, ametlles i avellanes torrades.<br />
<br />
Evidentment, el plat guanya si disposem de més varietat de peix.<br />
<br />
Recordem que els fumets de peix no requereixen de massa estona de foc, a diferència dels brous de carn.]]></description>
					<content:encoded><![CDATA[<div class='left separa'><li>Rap sencer</li><li>Cloïsses</li><li>Gambes/Llagostins</li><li>Patates</li><li>Vi blanc</li><li>Verdures per fer el fumet</li><li>Sal, oli i pebre</li><li>Julivert</li><li>Ametlles i avellanes torrades</li></div><div class='right'><li>Farina</li></div>]]></content:encoded>
					<enclosure type="image/jpeg" length="1000" url="http://www.clubdecuines.cat/media/fotos/20100603/minithumb_SuquetClub.jpg"/>
				</item>
				<item>
					<title>Risotto amb ceps secs i vi blanc</title>
					<link>http://www.clubdecuines.cat/recepta/risotto-amb-ceps-secs-i-vi-blanc/5942</link>
					<comments>http://www.clubdecuines.cat/recepta/risotto-amb-ceps-secs-i-vi-blanc/5942#escriu_comentari</comments>
					<pubDate>2010-05-24 22:28:26</pubDate>
					<dc:creator>rsampere</dc:creator>
					<guid isPermaLink="false">http://www.clubdecuines.cat/recepta/risotto-amb-ceps-secs-i-vi-blanc/5942</guid>
					<description><![CDATA[Les receptes de risotto són totes semblants i es diferencien només en petits detalls (i en els components). Una altra cosa son els pseudo-risottos, amb crema de llet (que al meu criteri no mereixen rebre el nom de risotto).<br />
<br />
Ja fa temps vaig publicar una recepta aquí mateix de “Com fer un risotto”. La trobareu a: <br />
<br />
http://www.clubdecuines.cat/recepta/com-fer-un-risotto/4873<br />
<br />
Per fer aquesta concretament, de ceps secs i vi blanc:<br />
<br />
1.- Agafarem un bon grapat de ceps secs i els deixarem en remull amb vi blanc una bona estona (*).<br />
<br />
2.- Per iniciar la cocció del risotto, posarem oli d'oliva i una ceba mitjana ben trinxada al foc en fred, deixant que es faci lentament.<br />
<br />
3.- Una vegada la ceba agafi color, tirem l'arròs, el naquem i, a continuació, incorporem els ceps i el vi del remull. Deixem reduir una mica i comencem el procediment normal del risotto, tirant el brou de mica en mica, a cullerots. <br />
<br />
4.- I seguirem el procés com sempre: el brou de mica en mica a cullerots i remenant contínuament, fins a acabar la cocció.<br />
<br />
NOTES: Aquesta cocció triga en fer-se uns 15 o 16 min. Finalment, i fora del foc, afegim sal, pebre, formatge parmesà i, si es vol, mantega. El podem deixar reposar 3 o 4 minuts i el servim. Això fa un total d'uns 20 minuts.<br />
<br />
Les quantitats aniran en funció del número de racions. En quant als ceps i el vi, com més en posem, més fort serà el gust.<br />
<br />
En aquest cas vaig utilitzar arròs carnaroli, però amb bomba també surt bé.<br />
<br />
(*)El procés de remullar els ceps amb vi i després fer servir aquest mateix vi no és el més freqüent, però a mi m'agrada així (tot i que reconec que el gust queda més pujat).<br />
<br />
]]></description>
					<content:encoded><![CDATA[<div class='left separa'><li>Arròs</li><li>Ceps secs</li><li>Vi blanc</li><li>Sal, oli i pebre</li></div><div class='right'><li>Formatge parmesà</li><li>Brou vegetal</li></div>]]></content:encoded>
					<enclosure type="image/jpeg" length="1000" url="http://www.clubdecuines.cat/media/fotos/20100524/minithumb_risoCeps.jpg"/>
				</item>
				<item>
					<title>Amanida Caprese</title>
					<link>http://www.clubdecuines.cat/recepta/amanida-caprese/5904</link>
					<comments>http://www.clubdecuines.cat/recepta/amanida-caprese/5904#escriu_comentari</comments>
					<pubDate>2010-05-16 17:02:35</pubDate>
					<dc:creator>rsampere</dc:creator>
					<guid isPermaLink="false">http://www.clubdecuines.cat/recepta/amanida-caprese/5904</guid>
					<description><![CDATA[Això de l'amanida caprese és com un clàssic, però ahir em venia de gust, aprofitant la conjunció de que disposava d'un magnífic tomàquet raf (del que en diuen "cor de bou") i que les meves plantetes d’alfàbrega comencen a fer goig (llàstima que algun animalet competeix amb mi menjant-se-les).<br />
<br />
1.- Laminar el tomàquet ben finet (vaig utilitzar una mandolina)i repartir-lo sobre el plat<br />
<br />
2.- Posar-hi a sobre els trossos de mozzarella, les olives i l'alfàbrega<br />
<br />
3.- Fer caure trossets de pebre mòlt sobre la mozzarella<br />
<br />
4.- Posar sal i oli (* aquí va el toc del plat: vaig utilitzar sal rosa de l’Himàlaia i un oli d'aquests “pijos” del Priorat, en concret “Oleum Priorat”)<br />
<br />
I ja està a punt... és molt, molt senzilla (quasi em fa vergonya publicar-la) però la foto em va quedar tan bonica...]]></description>
					<content:encoded><![CDATA[<div class='left separa'><li>Tomàquet de qualitat</li><li>Mozzarella</li><li>Olives negres</li><li>Fulles d’alfàbrega</li></div><div class='right'><li>sal i oli (*)</li><li>Pebre</li></div>]]></content:encoded>
					<enclosure type="image/jpeg" length="1000" url="http://www.clubdecuines.cat/media/fotos/20100516/minithumb_caprese.jpg"/>
				</item>
				<item>
					<title>Gratin Dauphinois (patates gratinades)</title>
					<link>http://www.clubdecuines.cat/recepta/gratin-dauphinois-patates-gratinades-/5886</link>
					<comments>http://www.clubdecuines.cat/recepta/gratin-dauphinois-patates-gratinades-/5886#escriu_comentari</comments>
					<pubDate>2010-05-14 00:02:20</pubDate>
					<dc:creator>rsampere</dc:creator>
					<guid isPermaLink="false">http://www.clubdecuines.cat/recepta/gratin-dauphinois-patates-gratinades-/5886</guid>
					<description><![CDATA[Es tracta d'una recepta molt típica a França, amb orígen a la regió Rhône-Alpes. Mai l'havia fet, tot i que m'agrada molt. Però a partir d'un curs a Hofmann on la feien com a acompanyament, m'he animat a fer-la. No deixen de ser unes patates gratinades i admeten un munt de variants.<br />
<br />
1.- Posem a bullir la crema de llet amb l'all, el romer i la nou moscada. Salpebrem, deixem infusionar uns 15 minut i colem.<br />
<br />
2.- Mentrestant, tallem les patates ben fines, a ser possible amb l'ajuda d'una mandolina o un robot. No les rentarem pas.<br />
<br />
3.- Untem una safata amb mantega (també podem fregar amb all) i anem posant capes alternades de patata i formatge emmental. També convé salpebrar cada capa (o bé capa sí, capa no). <br />
<br />
4.- Posem la llet per sobre, però que amb prou feina cobreixi, de manera que si amb la mà pressionem la superfície, veiem la llet aflorar.<br />
<br />
5.- Ho posem al forn (que ja tindrem calent a 150º) durant hora i mitja, tapat amb paper de plata.<br />
<br />
6.- Just abans de servir, podem posar més formatge per sobre i gratinar.<br />
<br />
NOTA: La qualitat de les patates influeix directament en el resultat. Per aquesta recepta vaig utilitzar patata gallega, però no soc gens expert en tipus de patates.]]></description>
					<content:encoded><![CDATA[<div class='left separa'><li>1 kg de patates</li><li>200 cc de crema de llet</li><li>25 gr de mantega</li><li>1 gra d'all trinxat</li></div><div class='right'><li>Romer</li><li>80 gr de formatge Emmental (o gruyère)</li><li>Sal, pebre i nou moscada</li></div>]]></content:encoded>
					<enclosure type="image/jpeg" length="1000" url="http://www.clubdecuines.cat/media/fotos/20100514/minithumb_DauphinGratin.jpg"/>
				</item>
				<item>
					<title>Focaccia del Compte</title>
					<link>http://www.clubdecuines.cat/recepta/focaccia-del-compte/5768</link>
					<comments>http://www.clubdecuines.cat/recepta/focaccia-del-compte/5768#escriu_comentari</comments>
					<pubDate>2010-04-18 15:44:11</pubDate>
					<dc:creator>rsampere</dc:creator>
					<guid isPermaLink="false">http://www.clubdecuines.cat/recepta/focaccia-del-compte/5768</guid>
					<description><![CDATA[Aquesta no és pas cap Focaccia d'un Compte, tipus Compte Arnau, sinó inspirada (i copiada en quant a les propocions) de la del blog http://www.ambcompte.net/cuina, del  blogaire de cuina Roger Compte.  <br />
<br />
Mai m'havia atrevit a fer pa o coses similars, però ahir vespre, després de llegir un post seu, vaig dir-me: "Ara es el moment". No us perdeu el blog del Roger Compte... hi ha un munt de conceptes i llocs a aprendre.<br />
<br />
Aquesta focaccia és fàcil i recomanable... de veritat que ens ha entussiasmat, i tot i que he fet alguna cosa diferent, si que m'he copiat les propocions, adequades per un motlle com el que veieu a la foto (25 cm). <br />
<br />
Dissolem el llevat dins l'aigua tèbia en un bol gran, en el que sobri espai pel creixement de la massa. Ho remenem una miqueta amb una espàtula, deixem reposar un parell de minuts, afegim la sal i la resta de farina i ho barregem bé amb l'espàtula. En el meu cas, acabem amb la batedora de dos eixos, però també es pot fer manualment.<br />
<br />
Un cop tenim tenim la barreja preparada, la deixem en un bol (tapat amb un film de plàstic) i a la nevera unes 12h. Passades les 12h, treiem el bol de la nevera i el deixem un parell d'hores a temperatura ambient. Al final del procés, la massa ha doblat el seu volum respecte al que tenia inicialment.<br />
<br />
Finalment posem el forn a escalfar a 230 graus una bona estona i mentrestant posem la massa al motlle que prèviament hem pintat amb oli i un pinzell de silicona. Podem posar la massa amb l'ajuda d'una llengua pastissera (o espàtula).<br />
<br />
Posem a sobre un rajolí d'oli i fulles de romaní, que li donaran bon gust. També unes olives negres hi queden molt bé. Ho posem al forn uns 20 minuts. Veurem que quedarà torradeta per dalt.<br />
<br />
Deixem refredar una mica... i a menjar. L'he fet aquest matí i vaig deixar la massa preparada ahir nit.... Érem dos i quasi l'acabem.... Boníssima... espectacular, i a més amb un munt d'idees de com “tunejar-la”.... obrir-la .... amb embotit.... amb tomàquets finament trinxats i pernil.... mmmm....<br />
<br />
NOTES: (*)El tema farines no és el meu fort... Al blog del Roger deia “de la panificable/de mitja força, si no de la normal”... També revisant una recepta d'un curs de Hofamnn, deien de barrejar farines normal i de força en parts iguales. Ahir nit, només en tenia de marca Gallo “especial rebosteria” i m'ha quedat perfecta.<br />
<br />
En el tema llevats, també vaig una mica perdut... Vaig utilitzar del que tenia... en pols i “de panaderia”.<br />
<br />
Podeu veure dues fotos... una d'abans de forn i l'altre ja acabada i fora del motlle.]]></description>
					<content:encoded><![CDATA[<div class='left separa'><li>350 grams de farina (*)</li><li>310 ml d’aigua tèbia</li><li>8 grams de llevat sec</li><li>1 cullerada rasa de sal</li></div><div class='right'><li>Romaní</li><li>oli d’oliva bo</li></div>]]></content:encoded>
					<enclosure type="image/jpeg" length="1000" url="http://www.clubdecuines.cat/media/fotos/20100418/minithumb_Foca_02.jpg"/>
				</item>
	</channel>
</rss>

